El parc Ma. Lluïsa Galobart, ubicat a la part baixa de Ripollet i enclotat 10 m respecte de la part superior de la població, tenia una topografia complicada que feia difícil el seu aprofitament, amb problemes d’estabilitat pel deficient comportament dels murs, insuficients per contenir les terres i el trànsit del nivell superior.

La intervenció resol les fortes mancances i les dificultats topogràfiques, amb la idea de l’accessibilitat per a tothom com a fil conductor, amb un tractament unitari del sòcol dels talussos que organitza tot el parc, dona la màxima continuïtat i qualifica els espais, millorant la imatge de l’espai públic i revaloritzant la imatge del conjunt de l’església

Els dos nivells del parc es relacionen de forma fluïda, creant rampes i grades que ajuden a resoldre la topografia i permeten gaudir d’espectacles esportius i controlar la zona de jocs infantils. Les dues zones de la ciutat es connecten amb un ascensor adaptat panoràmic, que és la vegada fita visual i estructura de contenció i es fan nous murs evidenciant els contraforts, que recorden imatges històriques ja existents al parc.